dijous, 4 de desembre del 2008

un instant



I de sobte, en el punt en què el tramvia s'aturava
al seu davant, alguna cosa se li obrí per dintre i li omplí la boca d'una dolçor inútil de petons antics i de llavis tendres. Tancà el paraigua i pujà. Amb els ulls cansats veia passar les cases, els aparadors,els fanals, tot mig esborrat pels regalims d'aigua. Una mica buit, una mica ensonyat, es deixava dur entre gent indiferent.


Fragment de Mirall Trencat.




4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt maco el fragment ;)
Marta, a tirar endevant el blog! Que tu tens traça per això!

the secret garden ha dit...

Si... mira, soc jo xd
m'he fet el blog per demostrar-li al sergi que el meu molara molt mes :) i a part aixi puc posar tots escrits que vulgui, que aixo es com mes intim xd pedorra! surto jo a la foto! :) en el fons m'estimes nena.

Anònim ha dit...

No tens fe ni res Mire, el meu blog supera per anys llum els vostres... He tingut una idea per fer un llibre i/o guió de pel·lícula, però em fa cosa començar a escriure perquè potser semblo una mica postmodern o una mica massa geek, o potser semblaré d'aquests guionistes fracassats, que porten ulleres, i tenen múltiples crisis ocasionals a causa del poc salari que reben i de les seves malalties mentals originades a partir de les hores i hores de treball sense parar, a part de les seves tendències homosexuals reprimides que actuen a mode d'injecció de crack i els tornen uns hipocondríacs acabats, pensant-se que seran ells els salvadors de la comunitat audiovisual amb els seus magnífics guions de sitcoms, soap operas, i sèries d'entreteniment de tota mena. No sé, crec que potser millor no pensar-hi més, i deixar que la història que m'he imaginat s'esfumi tan depressa com em va venir al cap. No?

Man in the dark ha dit...

La veritat és que em vaig espantar força :S Vaig estar a punt d'acompanyar-te a on sigués però tampoc hagués servit de gaire i tampoc ho haguessis volgut (o potser si xD)
Ara ja estàs millor? :)